dimarts, 26 de gener del 2010
Anònims, heterònims i pseudònims
Això de participar en llistes de correu (no ho faig en xats), a més d'induir a un augment de la faena de reflexió i de recerca, si és que intentes fer les coses mínimament bé, té un aspecte també molt interessant, que és el contrast i la concomitància de dades i opinions. La qüestió que més em crida l'atenció, més enllà de la quantitat de dades que arribes a acumular i de la poca empatia d'alguns interlocutors i deixant de banda els estils entre insultants, ofensius, agressius o corrosius d'altres, és quan l'empatia o la concordança arriben al punt quasi de calcar les reflexions privades i no escrites. Alguna volta m'ha passat que podria dir que he tingut la temptació de no ser jo més, ja que hi havia qui aconseguia reflectir el meu punt de vista amb una aproximació que em feia tremolar la molla del cervell.
Amb tot, a pesar d'eixa sensació d'alienació íntima, hi ha una altra faceta que també em xoca d'eixa correspondència electrònica, i és que em sembla que hi ha qui escriu amb diversos pseudònims o heterònims. No és que hi haja moments en què les raons d'uns concorden i s'ajusten en grups d'opinió, sinó que a voltes la complementarietat o la distribució en les opinions m'han fet pensar que una mateixa persona, tant per reforçar la seua posició com per donar més vida a les discussions, adopta identitats diferents per a emetre judicis concordants.
És clar, ja sé que és una simple impressió i que no es deu ajustar gens a la realitat, i menys encara en les llistes tan intranscendents en què participe. Però, de totes formes, no puc evitar eixa impressió. Certament, també podria donar-se el cas de collistaires que feren això mateix per a polemitzar i animar el debat fins i tot emetent opinions divergents i agrament enfrontades, però no m'ha semblat detectar eixa possibilitat, que sí que he llegit que existix en altres llistes. Tot arribarà, és clar.
Per cert, un tema per a les llistes serà esbrinar si el vocabulari que fa servir Maria Ibars en les seues novel·les és conegut encara per Dénia. Uns quants del mots que recorde (baule, letxo, xalefar, campús) no tenen la mateixa accepció que els dóna el dcvb o ni tan sols hi apareixen. Espere que això no provoque massa escaramusses unitaristes o federalistes entre pseudònims, heterònims i anònims.
Marcadors:
informàtica,
lèxic,
xarxa
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
"he tingut la temptació de no ser jo més"
ResponEliminaUna expressió ben reeixida. Barret, capell o directament "chapeau".
Em sembla detectar la ironia quan dius "ja sé que és una simple impressió i que no es deu ajustar gens a la realitat", però te l'esguerro de totes maneres: no és pas cap simple impressió, ans allò que passa amb més freqüència i no només no s'ajusta gens a la realitat, sinó que pots pujar-hi de peus.
ResponEliminaI no ho dic pas perquè en tingui una simple impressió, sinó perquè en aquesta feina de la moderació de webs i fòrums -ara en diuen community manager: acabarem tots idiotitzats- hi he treballat cobrant i per tant amb recursos per a constatar-ho fefaentment.
No sé si sóc jo, però t'agraïxc el missatge, Allau.
ResponEliminaAlexandre, gràcies per confirmar-me que la realitat supera les meues fantasies.