1. El camí cap a la violència
Tot i la manca d'un únic perfil de terrorista, els investigadors han arribat en gran part a un acord sobre els factors de risc. Entre eixos factors hi ha el que Jerrold M. Post, professor de psiquiatria, psicologia política i relacions internacionals de la Universitat George Washington, anomena «transmissió generacional» de les creences extremistes, transmissió que s'inicia de ben jovenet: una forta sensació de victimització i d'alienació; la creença que les violacions morals de l'enemic justifiquen la violència per una «causa moral superior»; la creença que el grup ètnic, religiós o nacionalista del terrorista és especial i està en perill d'extinció i que no tenen poder polític per a fer el canvi sense violència.Sarah Kershaw, «The Terrorist Mind: An Update», The New York Times, 09.01.2010.
¡Uf!, que naixem estrellats, vaja.
Que no deu ser més aïna cosa de les obsessions dels estrellers (o dels estrelleros)?
ResponEliminaSí, coses de la família i de les herències.
ResponElimina