Xarxes d'interessos

Tanque l'espera dels reis mags amb les trifulgues dialèctiques entre Noguera Montagud i Barrieras Mombrú en una sessió, i Franco Aliaga i Oltra Jarque en una altra sessió. Casualment són dones, però això ni lleva ni posa a la qüestió parlamentària: mentires, demagògia i llistes tancades, diríem. Llàstima de partits politics, de parlament i de govern, que s'han convertit en una xarxa d'interessos opaca i poc raonable. La sort provirà, que diuen.

També cusen i descusen altres teles un poc més interessants alguns polítics. Per exemple, el govern espanyol ha tombat per ara el pla d'espoliació del Cabanyal que pretenia dur avant l'alcaldessa popular Barberá Nolla. Un nou motiu per a descobrir l'omnipotència i l'omniculpabilitat de Rodríguez Zapatero, culpable de la crisi financera, de la miopia dels xiquets i de que ara estiga plovent, com dien els italians.

Una altra cosa en xarxa amb què he topat estos dies, relacionada amb una decisió política, és l'eliminació de la publicitat comercial en la televisió pública estatal (tve). Ha segut una novetat sensacional i ben positiva. Tot i que no mire massa eixe canal, el primer dia em vaig engolir dos pel·lícules seguides, i finalment vaig poder pixar. Crec que el pas següent que han de donar és que haurien d'emetre complets els crèdits de les pel·lícules, com fan en els cines. Això faria de temps de descans —a més de ser una informació artística professionalment molt rellevant.

Plou amb una certa intensitat, sense arribar a ploure a rall, que diuen per la Vall, tal com em recorda l'amic Francesc, que ha estrenat la panificadora de Lidl.