dimarts, 19 de gener del 2010
Estils
Torne a topar amb el peculiar estil parlamentari de Morera Català. Que si «¡Catarroja descoberta!», que si «pacta sunt servanda», que si «desalmats»... Si tinguera més gràcia per a dir les coses, comenten alguns, o si simplement no pretenguera tindre, això, gràcia, segurament no «cantarien» tant els seus recursos estilístics. Bé, tenim el que tenim. En altres formacions polítiques n'hi han lloros que només aprofiten per a escarotar-se llepant-li la gestió a algú. I tal com estan les coses del canvi climàtic i d'Haití, això no és un mal que s'haja d'exting(u)ir.
Més tard, faig la comprovació, abans de reincidir en la queixa. Sí, el web de la conselleria d'economia valenciana continua sense penjar els pressuposts d'enguany en valencià, cosa a què s'havia compromés davant el síndic de greuges (queixa 080042) que faria cap al mes de desembre passat. A més, no sé si com a nota humorística, es comprometia també a publicar els del 2009 cap al mes de setembre. La pràctica del síndic de greuges és fer «igualico, igualico que el defunto de su abuelico», que dien aquells tebeos, és a dir, fa el que fa l'administració pública en general: no comprova el compliment o el resultat de les seues actuacions, dis-ne programes, estratègies, plan triennals... Les promeses electorals de no-ningú (la majoria dels polítics) tenen eixe efecte, la irresponsabilitat, el deixament.
El cas és el de sempre, a on era que anàvem... És a dir, «a on vaig en el món del dret», introduïa existencialment un preguntat una estudiant de dret el dia de la presentació del vocabulari de dret que tenen a mitges la universitat de València i la de Barcelona. La resposta de Ximo Bosch: sent optimistes havia dit que quatre o cinc, però en realitat només n'hi han tres jutges capaços de redactar sentències en valencià al País Valencià.
Escolte Manel, «i no passa res»... Sí, i també diuen que «ens ha costat Déu i ajuda arribar fins aquí». Telefona una assessora de Compromís —crec— i demana per què li canvien I+D per R+D en el butlletí de les Corts. S'ha alegrat de saber-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I tu, supose, et deus haver alegrat de vore que s'ha llegit la versió valenciana del butlletí...
ResponEliminaExagerant, diria que estic que no m'ho acabe. Sense exagerar, doncs, ni ho he pensat, que m'havia d'alegrar. Dis-me insensible.
ResponElimina