Igual que altres estudiosos, admetem que la motivació predominant del canvi en general ve de la preferència humana que s'expressa en allò que s'anomena l'universal de Humboldt —«una sola forma ha de correspondre a un sol significat». Un sistema morfològic que es desvia d'aquest principi per un costat (sinonímia) o per l'altre (ambigüitat) és imperfecte, i susceptible d'innovacions que milloren la relació entre significat i forma. Hi ha, però, diverses maneres d'esmenar tal imperfecció.
[...]
Poc sovint es donen les circumstàncies que permetrien acatar l'universal de Humboldt i alhora actuar d'acord amb tots tres principis psicològics [d'economia, expressiu i que facilita l'aprenentatge].
Max W. Wheeler, «Introducció» a Morfologia i fonologia catalana i romànica: estudis diacrònics, 2007, pàg. 14.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada