Sí, deu ser que el món és «ben» fractal i en tots els llocs es repetix el mateix lloc... ¡En tots els llocs!, des dels bròquils fins als nostres ulls. I no en faré ara cap extensió cap a la dialectologia, la lingüística en general o la simple normativa, perquè ja s'entén, ¿no?
Hi ha qui es lamenta perquè diu que desitja viure en un món sense maldecaps, que es mareja amb la varietat, amb la diversitat... Que es mareja amb el món en general, en resum. I, en canvi, volen «la unitat»... —i no m'allargue hui a descriure eixe tòpic—. L'1, ésser l'1, sense la resta de xifres, ¿té cap sentit? ¿En quin món? En un món fractal, és clar. Cada unitat.
Són les 6.47 minuts del matí. Bon dia Miquel.
ResponEliminaA mi el que em mareja és el mareig que uns altres no han de patir i nosaltre sí.
És clar, Joan-Carles, a cadascú el mareja el seu mareig. Com dia aquell, tots els marejats ho són a la seua manera...
ResponEliminaEncara no m'ha aclarit ningú perquè els catalanoparlants -ens podríem limitar als valencians però parle de la generalitat de la llengua que és el que m'importa- no hem de convergir cada vegada més i més com era la norma fins fa un parell de dies. I què més dóna quin siga el centre difusor més potent que després cadascú aporta el seu estil.
ResponEliminaCrec que hem raonat el suficient perquè no haja de contextualitzar cada vegada.
Si em faig llarg sóc massa llarg i si em faig breu sóc massa breu. No sé jo qui serem els més enrocats.
Tan greu és pretendre que tothom escriga "vull" una cosa que és com ho hem fet sempre i que encara fa viu-viu entre molts parlants valencians antics i moderns. A alguns encara ens queda una temporadeta de vida: així ho espere! I ja saps que un exemple és tan sols això.
Espere haver estat correcte. I em fique amb tothom -centre1 i centre2- que per això estic ben apartadet avall del tot.
Hola, Joan-Carles:
ResponEliminaNo es troba al meu abast resoldre eixa qüestió, sobretot perquè, d'entrada, no compartixc les pressuposicions que maneges, tot i que les entenc perquè les exposes molt clarament, ni reflexione sobre la qüestió amb el mateix punt de vista que tu. Ja veus, hem convergit (¿o és que hem divergit?: també) en la discrepància conceptual i en la diversitat formal. ¿Cap problema? No. Doncs, això mateix. Si vols, ho eixamples a la llengua en general.
Jo no puc parlar per altres ni respondre pels interlocutors a què realment t'adreces. Dic això, perquè sembla que jo haja d'assumir haver valorat que «greu és pretendre que tothom escriga "vull"»... Això no és aixina. De fet, si ho planteges aixina, el que estàs exposant és que el teu esquema es mou en eixos paràmetres: ¿com jo dic?, bo; ¿no com jo dic?, «greu» (vullga dir el que vullga dir eixa qualificació). La llengua, l'ortografia i la normativa donen per a més que això, trobe.
A més, si crec que hi ha cosa que mire de deixar clara és que l'únic problema que considere important són els drets lingüístics i l'ús lingüístic efectiu. L'ortografia és una tècnica adaptable, la normativa es revisa periòdicament, els usos canvien cada segon... Els tècnics lingüístics haurien de pretendre explicar-ho i aplicar-ho, des del centre difusor que siga. Molts fan això cada dia, com tu mateix, supose. En canvi, hi ha qui només s'hi entreté per a lesionar els drets dels seus conciutadans amb l'excusa de les unitats, les «secessions» les convergències, les ortografies, les gramàtiques, etc. Això sí que em sembla «greu». La resta, és el joc lingüístic positiu.
I tal com dius, precisament d'això es tracta, que la vitalitat de l'ús del català done per a eixa complementació d'estils i de raons, per a la prova dels usos, per a la comunicació amb acords i amb desacords, amb concordances i divergències, amb classes socials adinerades que miren d'imposar els seus criteris (ho fan sempre: si fóra possible en català) i amb classes socials que els fixen tant si concorden amb els anteriors com si no (si fóra possible en català)...