Citar les fonts

Ahir vaig tindre una conversa de tren amb unes tècniques lingüístiques que començaven a fer el seu camí professional, mig estudiant, mig treballant. Gràcies a això em van informar d'algun recurs que jo no fea servir, i este matí he comprovat per què no en fea servir algun: no passa del correcte/incorrecte, sense més dades ni raonaments. És a dir, no estan adreçats per a la tasca dels tècnics lingüístics, en el sentit que entenc jo eixa faena. Però a elles els anava bé, perquè era simple i ràpid...

En canvi, supose que haver de digerir les fitxes de la cdlpv deu ser una tasca que requerix un temps de reflexió, un temps que cal estalviar quan fas faena de correcció i traducció per a editorials. Supose que no és del tot aixina la cosa, però eixa és la impressió que vaig tindre. De fet, crec que ni sabien que existien les fitxes. Al cap i a la fi, les fitxes tampoc és que siguen una meravella de rigor i tampoc contenen tot el que un tècnic lingüístic necessita. Són un simple complement professional.

La qüestió que m'interessa, però, és la necessitat que tenien les tècniques de trobar la resposta ex cathedra, la confiança que mantenien en l'autoritat indiscutible —universitària, por supuesto—, en la resposta sense matisos. En certa manera, les hauria d'entendre, perquè també fou l'educació que vaig rebre —tot i que em vaig incorporar al debat normatiu en la facultat gràcies a Enric Valor—. Més avant, vaig topar amb companys de faena que després de llegir alguna entrada del Coromines —els la vaig llegir jo en veu alta— em preguntaven «¿què? ¿està bé o està malament?». Ben feta la pregunta, perquè això era el que s'esperava de mosatros, blanc o negre.

Per sort, hem topat també amb persones que, tant en el cas que discutiren l'«autoritat» simplement per imposar-ne una altra o perquè no passaven de la indefinició i la vaguetat «autoritzades» —per posar-me en els extrems—, han escrit el seu camí i mos han aportat dades i oportunitats de pensar i repensar, fins i tot per a intentar contradir-los. I això hauria de ser la faena dels tècnics lingüístics, citar les fonts i adoptar una decisió d'acord amb totes les dades que conegam.

En resum: cal fer les preguntes i no parar mai de buscar les dades. Un erro de comptes pel que fa a l'economia desregulada, però un encert per a un món millor, començant per la faena diària d'u mateix. Una cosa com la faena de Terrence McDonagh (Nicolas Cage) en Bad Lieutenant: Port of Call Nueva Orleans, per dir-ho amb un «eximpli» que predica.