El primer mosquit tigre mos ha rondat hui. Demà sabrem si mos ha picat i si ja toca confinar-mos braços i cames tot l'estiu fugint d'eixe altre vector de la globalització que va precedir la pandèmia global. Espere que les picades de mosquit no mos apeguen res roín, encara que és molt possible que no apegue res de bo, perquè senc en la ràdio que, com que ja han «acatxat la corba», hi ha governants de la «vella realitat» estan rescindint contractes de personal sanitari amb clàusules sorpresa i ocultisme de contractes —fet que ha provocat la protesta dels afectats de les precarietats de quasi sempre—, no fora cas que algú es pense que un altre món és més probable després de la pandèmia.
Mario Bunge (que va faltar el 24 de febrer passat, cosa que em va deixa sorprés i trist) em perdonarà, des d'allà on estiga, però estic quasi convençut que eixe neofeudalisme visceral recalcitrant l'apega algun mosquit. O la mala bava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada