El confinament em fa regirar la llibreria buscant lectures pendents que em desperten l'interés. De colp la noveŀla es convertix en una ficció personal sobre el meu propi passat, un record boirós d'aquelles històries que em pareixien antigues ficcions, històries llegendàries, matèria de cinema, però que ara sé que eren les vides que havien precedit la meua fea ben poc, i que el santet havia de ser un aprenentatge lúdic i inconscient. Ara veig que em vaig quedar penjant del paracaigudes, com el soldat del dibuix, sense arribar a tocar el terra de la història. La ficció de la vida deu ser aixina, que es queda penjant com un punt de lectura d'un llibre alçat. Fins que.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada