dilluns, 11 de maig del 2020

Cap a la irrealitat a colps de normativa

M'he entretingut ampliant la fitxa sobre el còvid eixe que diuen, que uns volen que concorde amb l'article el i altres que concorde amb l'aticle la, uns volen que siga plana i altres que siga aguda... N'hi ha qui hi veuen un nom propi i ho escriuen amb majúscula inicial (Covid); el Termcat —no espere descobrir per què mai— veu més formal si manté la forma de sigla (covid) que si li s'aplica el tractament habitual dels acrònims i noms comuns (covid o còvid)...

La cosa que menys m'ha acabat de quadrar és la frase final de Jordi Badia en l'article en què usa el nom de la malaltia com a nom propi i proposa que siga femení perquè el criteri general de concordança de les sigles es fa mirant quina és la concordança que establiria el sintagma en valencià. Tot això seria raonable, però també discutible i esmenable acceptant que l'etimologia no hauria de prevaldre sobre altres factors, com ara la realitat de l'ús «correcte» general, per lleig que mos semble eixe ús. Badia acaba aixina:
Eixa és la nostra realitat, que no podem defugir, o eixa és una realitat que podem canviar? Potser és aquesta la qüestió.
¿De veres? Segur que hi ha qui pensa que posar el primer signe d'interrogació (tal com es fa en castellà, en general) tindrà un efecte papallona sobre l'ús del valencià i que, aleshores, ja no caldrà protestar, reclamar, legislar i reivindicar res. Com dia aquell, ho tindrem tot pagat per parlar en valencià. Ah, espere que l'efecte papallona siga positiu, per variar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada