Els embolics de la informàtica no s'acaben mai. Ara, amb el treball a distància, em moc entre el Windows i l'Ubuntu, entre versions del Word d'un ordinador que no concorden amb la de cap altre ordinador, amb el LibreOffice de cada sistema operatiu, que no accepta en cap cas les macros de Visual Basic del Word, i on tampoc sé com instal·lar l'antic Salt 4.0 per a que funcione. Sí, eixe Salt és vell, però el puc complementar i, al cap dels anys, comet errors que conec i que esmene automàticament amb les macros.
Em toca embolicar-me amb els nous i lluents errors de la factoria Salt.usu, perquè a la Generalitat Valenciana no li rota compartir el programa professionalment i tampoc dona opció de contacte per a adaptar-lo o millorar-lo. La novetat del Salt.usu és que «los rectores» s'han convertit en «els recte cap de bestiar». Em sembla que això el Salt 4.0 no ho fea, perquè ho tindria clavat en la macro.
Hi ha pandèmies que pareix que reculen, però n'hi han altres ben poderoses amb les quals hem de conviure amb resignació. I en el fons, no són impossibilitats informàtiques, sinó humanes, cabuderies i egoismes que es camuflen amb l'excusa dels problemes tècnics o amb llenguatges críptics que donen valor a l'esoterisme professional... Bé, ho reconec, una cosa com la normativa lingüística. Ja sabem que, a cal sabater...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada