A mida que s'acosta el final de l'emergència pandèmica hi ha qui va desescalant sense haver escalat gens. Em comenten algunes mostres de la «gestió» que s'ha fet: una becària s'ha comprat ordinador i connexió sense fils en casa per a poder continuar amb la seua situació «laboral»; una funcionària interina inclosa en la llista de persones de risc ha hagut de desplaçar-se al centre de treball a arreplegar el portàtil perquè l'administració no li l'ha volgut enviar a casa; una funcionària va al lloc de treball i, com que la faena s'ha reduït a causa de la pandèmia, es passa els matins sense fer res; han denominat «teletreball» el fet que els treballadors i treballadores posen els seus mitjans particulars a disposició de la faena per a suplir la inacció o el deixament de funcions dels gestors de l'administració que ni van implantar el teletreball quan es reclamava ni han fet res per regular-lo ara, excepte exigir la presència davant del mòbil o de l'ordinador en l'horari laboral... Té igual si es tracta d'un ajuntament, de la Generalitat valenciana o de les Corts Valencianes.
Els qui han actuat i actuen aixina no mereixen tindre eixe vici de maquillar la seua deixadesa utilitzant el seu poder personal per a fer xantatge emocional i laboral als subordinats a còpia de «tots estem fent un esforç», «hi ha qui s'ha posat la connexió a la xarxa», «he aŀlucinat perquè hi ha qui m'ha dit que no té ordinador ni connexió a internet en casa», «és que els de dalt són molt analògics»... No són analògics, o bé són ineptes o bé són gent sense ètica ni escrúpols. O bé. Encara que no siga un eufemisme tan agradable, em quede amb la ineptitud, perquè trobe que és el mitjà més utilitzat pels qui cobegen els llocs de direcció en què no cal fer-ne un brot i per als quals no estan capacitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada