Temps desregulat

Durant la pandèmia he aprofitat per a desconnectar de quasi tota l'actualitat informativa. Per contra, m'he subscrit a diversos mitjans, tant pel costum d'estar informat com per donar suport a eixe poder públic plural que ha de ser la premsa. Però he desconnectat prou. Al cap i a la fi, tota l'actualitat era, d'una banda, una hipòtesi periòdicament revisada sobre l'evolució del procés sanitari; i per una altra banda, tot eren intuïcions sobre com de diferents seran tots els àmbits econòmics, laborals, culturals, socials, etc, del futur pròxim. (A més de la murga dels esports, periodistes i aficionats especialistes a omplir el temps amb volves de transcendència impostada.)

Quant a la faena, en concret, quant a la gestió laboral en les Corts, està involucionant com era previsible: els gestors han difós el mantra que estem teletreballant o que hem de teletreballar, però en lloc de regular eixa modalitat laboral han tirat pel dret, pels fets consumats de la nostra «coŀlaboració d'emergència», i han conclòs que les nostres cases s'han convertit en una oficina a disposició seua permanentment. No s'han molestat en regular ni acordar res, i actuen com si estiguérem obligats a tindre ordinador i connexió a la xarxa en condicions, i com si haguérem d'estar esperant que mos arribe qualsevol requeriment de faena durant les vint-i-quatre hores del dia.

Al cap dels anys, no puc mostrar desconcert reivinvidicatiu. Mentres veig si es genera —amb l'impuls del Consell de Personal— una base racional per a dialogar productivament sobre una possible «nova gestió administrativa» (con concordança amb la «nova realitat»), cosa que no sembla que estiga estudiant-se gens —les poques referències al teletreball en les Corts que localitze són del nostre Diari Sindical de les Corts Valencianes). Opte per deixar-la caure.