El rabosot i el formatge

Tal dia farà un any, diuen. Ja ha passat i mos pot arribar a paréixer que hem canviat d'era de colp. Fins i tot l'antropocé quedarà comprimit com un estrat esperant que el desenterren els habitants del futur. No mos quedarem ni per a llavor. Confinats encara uns dies més, amb la porta mig oberta però amb el rostre cobert amb la mascareta, que m'ofega i em provoca una ansietat de calentor i falta d'aire. Un venedor del mercat central compartia el patiment. Estem esperant amb candeletes que traguen la vacuna.

Venia vi. Hem tastat El Rabosot+ (garnatxa tintorera, d'Agres, crec que mos ha dit; sense data): dens, profund, dels que mos agraden. El signe més o plus (+) apareix en l'etiqueta (que està en valencià, per cert). Indica segurament que supera un «rabosot» anterior. Almenys hi ha qui sí que sap què fa quan es tracta de fer vins. L'estrat que deixarem tindrà un toc de graduació alcohòlica, amb aromes de vainilla, mirtil i tot això que es diu. I tal dia farà un segle d'una pandèmia (com ara la grip del 1918). El formatge, Tot de Poble (de les Coves de Vinromà), potent.