La pell de l'orso

Hui, seguint amb l'apunt d'ahir, puc comentar un detallet dels accents diacrítics, àmbit on fa poc encara que les institucions normatives han fet una neteja important. El detallet és que en l'informatiu d'À Punt de hui a migdia, la periodista que estava donant la notícia s'ha referit a l'expressió comuna i tòpica que parla de «vendre la pell de l'os»... I, ¡bingo!, la periodista ha demostrat que eixe accent que ara no apareix podia ser realment útil, perquè l'orso (fins al 2018: ós, amb accent) de la dita s'ha convertit en un maluc, en una ròtula, o en la llaminadura d'un gos, ja que la pronunciació ha segut «òs».

Possiblement convindria tornar a posar eixe diacrític, ja que els ossos estan recuperant-se (els que es trenquen i els mamífers). O podríem canviar la dita i que a la periodista li escriguen en el càiron «vendre la pell de l'orso». Això, pensant que la periodista, a més de saber parlar en valencià davant de la pantalla, té la capacitació suficient en la vida diària per a distingir els ossos i els ossos. Una amb tònica oberta i l'altra amb tònica tancada. I al revés.