General o poc especialitzat

La passió i dedicació professional a un àmbit de la terminologia mos dona una perspectiva diferent de la matèria que tenim entre mans, la llengua, que és tan general i variada com a conjunt. La terminologia especialitzada intenta concretar els conceptes i els termes que la componen buscant la precisió i l'eficàcia comunicativa. Això fa que els reculls terminològics dels llenguatges especialitzats miren de seguir el rigor en l'aplicació dels criteris d'admissió i creació dels termes, ja que la finalitat d'eixos llenguatges és comunicar amb certesa i exactitud en eixos àmbits d'ús, evitant ambigüitats i circumloquis explicatius. Són llenguatges delimitats i sintètics que pertanyen al conjunt d'una llengua, però que estan delimitats i restringits, tant en quantitat com en qualitat i en àmbits d'ús. Són un subconjunt de la llengua.

Un poc de tot això explica el Termcat en un apunt (23.10.2018) sobre la diferència entre el terme especialitzat cúmulus i la paraula sinònima cúmul que apareix en els diccionaris generals. En resum, diuen:

El Consell Supervisor del TERMCAT va resoldre llavors de fixar com a termes principals les denominacions llatines dels núvols (en aquest cas concret, cúmulus), que es fan servir preferentment en àmbits tècnics i especialitzats. I les formes catalanes (en aquest cas, cúmul), difoses per algunes obres lexicogràfiques i terminològiques, es consideren opcions complementàries, que es fan servir sobretot en àmbits de poca especialització o de caràcter divulgatiu.

He marcat amb negreta una contraposició interessant, perquè mostra com pot passar que una redacció més imprecisa del que pretén convide a una lectura que situa la part menuda per damunt del tot més gros que la inclou. En este cas, els «àmbits tècnics especialitzats» es contraposen a uns reductes definits com a «àmbits de poca especialització»... La que passa és que estos «reductes» són en realitat la llengua general, el conjunt de tota la llengua, un àmbit general de poca especialització, com la vida mateixa.

Per tant, crec que el Termcat hauria d'haver dit «que es fan servir sobretot amb caràcter general», «en àmbits d'ús de la llengua general»..., de manera que deixara clar que la terminologia que estaven delimitant no és per a ús general, sinó per a ús dels especialistes que tracten una matèria concreta.

En canvi, calia dir que, en la llengua general, o quan el missatge s'adreça al màxim possible de receptors, s'utilitzen les formes corresponents a eixos àmbits generals. Per a això estan els diccionaris de la llengua, com ara en este cas, que consideren principal cúmul i secundari cúmulus. Per tant, remeten d'este segon al primer, menys especialitzat, més general.