Arribats a la fase 1 després del confinament total, hi ha com un poc de descompressió ambiental i psicològica. Ara que ja estava acostumat a unes restriccions, inicialment estressants, però que mirava de compensar evitant al màxim les situacions compromeses, n'he d'aprendre unes que són menys intenses, però que em fa vaciŀlar, per la novetat i perquè hi ha consignes estranyes, com ara que pugues eixir sol a fer senderisme dins d'uns horaris concrets, però sí que en podem ser deu fent «senderisme» de bar en bar.
Deu ser cosa de protegir el medi ambient, perquè una colla de deu per la muntanya carregats de cervesetes seria tornar a la «vella normalitat» massa prompte, sense quasi haver tastat res de la futura realitat emmascarada que mos espera quan eixim al carrer. Ara que tinc casa tan neta, ¿què me s'ha perdut fora?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada