Mirades asonants

Llegint Meditacions en el desert de Gaziel revisite l'actualitat amb els ulls del passat i, diga'm-ho aixina, mirant el futur sense saber-ho. Llegir els llibres d'història és anar combinant el present d'una altra manera, fent canvis en el cub de Rubik, amb una altra densitat, amb superfícies estètiques i materials canviants, però amb un tema permanent: el present. Perquè el temps humà no té opcions de canviar de fase, només de repetir-les.

En 1947 i 1948 Gaziel exposa el que entén que és l'estratègia habitual de la «pèrfida Albió»; el cas és que, ara mateix, passant la pandèmia o el brèxit, pots notar la concordança dels temps. Els moviments del cub poden donar quintilions de posicions, però no són una infinitat. Són posicions possibles però també inabastables, són moviments repetitius, som actors i figurants que anem canviant, perquè eixa és l'única part de la història que —segons algú li va atribuir a Mark Twain— rima: les nostres mirades asonants.