Acabe Els ous fatals de Mikhaïl Bulgàkov (la versió en castellà, en realitat: Los huevos fatales) amb la sensació d'haver-me perdut la major part de la ironia i l'humor que impregna esta petita sàtira, no sé si per la distància lingüística o per la distància temporal. No deu ser igual intentar fer humor a la Unió Soviètica dels anys vint del segle passat que en la democràcia postfranquista pandèmica actual.
Es pot llegir, però l'obra necessitaria una posada al dia, que es podria fer amb molt de material d'ara mateix tenint en compte el tema del relat (un experiment científic relacionat amb la mutació genètica, la burocràcia, la repressió, l'economia planificada, les masses i el destrellat institucional...).
Quant a la traducció, és de Silvia Serra (¿Fernández de segon?). Com passa massa vegades, no trobe massa informació en la xarxa sobre la seua faena i milacres. M'ha fet gràcia l'ús de les paraules chanclo, redaño, bardana. I més encara que en aquella època ja hi haguera revòlvers elèctrics. O és possible que fora un detall de ciència-ficció d'aquella època que no he sabut interpretar.
Finalment, no comentaré massa el títol. No sé com devia sonar en el rus de l'època (veg. Роковые яйца), però sí que s'ha vist afectat per alguna fatalitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada