Un company em demanava per la paraula «malíxia», que no localitzava en els diccionaris, cosa sorprenent, perquè és d'ús molt comú. Si pensem en els elixirs o en els lixiviats (que també fan oloreta), són paraules prou doctes, condició a la qual pareix que tots aspirem, sovint amb massa ànsia, i aixina arribem a pretendre escriure «malíxia».
El cas és que la paraula sí que apareix en el diccionari, però escrita «malíccia». Hagueren pogut també escriure-la «malícsia», però en este cas han seguit el corrent conegut de les paraules dicció, diccionari, ficció, fricció, etc., tot un cabasset de cultismes, cosa que contribuïx a posar la malíccia en una companyia que seria correcta des del punt de vista del sentiment, però no tant des del punt de vista del registre.
Les irregularitats de l'ortografia —això d'«irregularitats» és un eufemisme— provoquen sempre confusions i vaciŀlacions, i són el pa nostre de cada dia del professorat i dels tècnics i tècniques de la gestió lingüística institucional, aixina que no farem massa per reduir-les, només per canviar-les de lloc i marejar un poc per a continuar amb la pràctica tan ben reflectida en aquella escena de Los santos inocentes: «La B con la A hace BA, y la C con la A hace ZA». I un altre dia, la malíccia que donen els lixiviats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada