La pols dels dies

Inclús ara, amb la previsible poca paperassa que hauria d'estar generant durant el confinament, me s'ompli la taula de retalls i fulls que he llegit o que deixe per a després, per a demà, per a algun dia. I es convertixen en el típic niu de pols que no hi ha manera d'evitar, junt amb les notificacions bancàries que no calia, els rebuts que no he pogut evitar que m'envien en paper i la publicitat innecessària.

Acumule articles sobre teletreball o sobre el nou món que ha d'aparéixer després d'açò que passa (ara és una pandèmia, però fa una dècada va ser un crisi i abans..., i el paradís no arriba), una referència argumentada sobre la setmana laboral de quatre dies, un article sobre les discriminacions per edat amb coartada de protecció sanitària... Confinat o no, sempre pareix que tot siga massa rellevant i no trobe la manera d'evitar l'acumulació dels papers llegits i de les lectures ajornades en paper.

Això sí, quan toca torcar la pols i pegar una «fregaeta», aleshores sí que elimine o arxive convenientment un poc de paperassa. Per contra, la versió electrònica d'eixa acumulació és igualment preocupant i estressant, però només cal torcar la pantalla de tant en tant. Ara bé, tot està allà, fent munts de bits... I serà pols també, però d'una altra manera.