La boia de la intuïció

Estic pensant alguna cosa al voltant de la «intuïció lingüística», que és un concepte semblant al del «geni de la llengua», «parlant no contaminat», «expressió natural»... Termes imprecisos, ambigus i confusos que servixen per a aproximar-se d'una manera impressionista a algun concepte científic que rau en el fons, però que encara no ha segut aïllat i concretat amb un mínim rigor. Això no vol dir que no siguen termes útils, perquè permeten fantasiejar i també impulsar la reflexió i les hipòtesis fins a algun punt en què es puguen concretar i comprovar.

Mentres li pegue voltes, tope amb un titular que desperta la meua intuïció que alguna cosa no funciona. La intuïció és el resultat d'una assimilació estadística, aixina que em trobe davant d'un «bolla...» que no m'acaba de sonar en castellà com el «boya...» habitual, més encara perquè en la meua pronúncia valenciana del castellà, no recorde una aproximant lateral palatal sonora. Tenint en compte que l'error està en la secció d'economia, es tracta segurament d'un nou intent, no sé si neoliberal o socialdemòcrata, per imposar una retallada de les duplicitats en despesa tipogràfica o, en un altre sentit, per tractar equitativament els sons en l'escriptura. En tot cas, la boia de la intuïció correctora no va surar prou alt.