Vaja, l'apunt d'ahir no va arribar a eixir. Li se va clavar entre cella i cella una iŀlustració lliure de drets de la Biblioteca Britànica amb què pretenia decorar l'entrada, però es va quedar mig penjada en el núvol i va arrossegar l'apunt al cabàs dels esborranys. Me n'he adonat un poc massa tard, encara que s'ha recuperat més fàcilment del que em pensava de l'ensurt i ha arribat al lloc. Estes coses dels apunts i el núvol van a velocitats relatives o, moltes voltes, estranyament desaccelerades.
També em passa un poc a mi mateix amb la velocitat del córrer pel corredor de casa, que és una alternativa al dubte de si em detindran si ixc correguent a traure el plàstic o el vidre al contenidor més proper. He vist que el confinament obri noves possibilitats, també esportives. Hi ha un xic que ha completat un marató al balcó de sa casa. La velocitat no és sempre equivalent a la de la llum ni a la de l'encert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada