El repte de la traducció

L'altre dia buscava informació sobre Valentina Gómez de Muñoz, traductora al castellà de The shoes of the fisherman de Morris West. La xarxa no aclaria res sobre ella. Hui m'he posat a buscar «Dolores Serra Bartrina», traductora d'El duel de Txèkhov al castellà (El reto), i he vist que ja fea de traductora del català al castellà l'any 1941 (Dietario de un peregrino a Tierra Santa de Jacint Verdaguer; editorial Atlántida). No trobava res fins que he topat amb el llibre La traducció i el món editorial de postguerra (veg. Google Llibres), editat per Sílvia Coll-Vinent, Cornèlia Eisner, Enric Gallén, llibre que és el resultat del III Simposi sobre traducció i recepció en la literatura contemporània (Barcelona, 2010), que recull articles relacionats amb els problemes socials, polítics i estilístics relacionats amb la traducció. Els autors dels articles són, seguint l'índex del llibre:

Ricard San Vicente
Bożena Zaboklicka
Ivan Garcia Sala
Marta Pasqual i Llorenç
Marta Ortega Sáez
Teresa Iribarren Donadeu
Jordi Jané-Lligé
Chiara Chieregato
Carles Biosca
Alba Girons i Masot
Enric Gallén
Judit Fontcuberta
Manuel Llanas
Sívia Coll-Vinent
M. Elena Carné
José Francisco Ruiz Casanova
Laura Vilardell Domènech
Pere Quer
Albert Manent

La traductora Dolors Serra Bartrina apareix com a autora d'una traducció en la llista que fa Manuel Llanas en el seu article «Traduir al castellà en un compàs d'espera. Les editorials Aymà i M. Arimany en els anys 40 i 50». No indica Llanas quina és la traducció que ha fet Serra Bartrina. Sí que localitze dos Serrra Bartrina més, Libertad i María, naixcudes en 1913 i 1914, respectivament, que eren mestres l'any 1934 a Girona. Libertad va ser sotmesa un consell de guerra en 1939, causa que va ser anuŀlada per la Generalitat de Catalunya (2016; veg. «Setanta-cinquena concentració veritat, justícia i reparació. Eternes gràcies, brigadistes»).

I poca cosa més relacionada amb les faenes i les circumstàncies de la vida de la traductora. En compensació, la recerca m'ha permés localitzar un llibre amb articles interessants sobre la història de la traducció i la llengua durant els anys del franquisme, que és una etapa massa extensa en la història recent de la llengua, etapa que segur que conté claus que expliquen algunes de les pautes i prejuís que encara patim en la llengua traduïda (i també redactada). Com a exemple, l'anècdota que reporta Albert Manent:

Recordem que la mateixa editorial va obtenir el permís de publicar l'obra completa de Jacint Verdaguer però amb la perversa condició que el volum es reedités no pas amb ortografia fabriana, sinó amb la del segle xix. Carles Riba sospitava que darrera aquesta perversitat cultural hi havia el cervell d'una persona iŀlustrada, del món falangista, que coneixia prou bé l'empenta del Noucentisme i els altres moviments que van fer madurar la nostra cultura durant el primer terç del segle xx.

La traducció és un repte encara poc agraït i reconegut.