Diu que una animadora vocacional dels balcons postaplaudiments de les huit posava música per a cloure la jornada. En general, era música de discoteca, però a petició d'algú va anunciar una variació: «I ara un poc de música patriòtica, que també hi ha gent d'eixa edat», i va posar «Que viva España» de Manolo Escobar. No deixa de tindre un poc de gràcia l'associació d'eixa música amb el patriotisme, però més encara l'associació d'eixe «patriotisme» amb una edat, en este cas, provecta.
En realitat, supose que devia voler dir música «folklòrica», que també és una classe de música «patriòtica», però amb un altre to, a voltes més festiu o sentimental, a voltes més cultural o reivindicatiu. La cosa és que la música va animar la concurrència balconera, però crec que no va acabar de convéncer. Em pareix que eixa generació més provecta «patriòtica» es podria barallar més per triar entre Julio Iglesias o Perales i Sabina o Serrat. Ah, també hi ha uns altres militants musicals que opten per Dani Miquel, que conformen una alegre «pàtria» d'enjogassats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada