Hui ja tocava eixir amb carasseta de casa, per recomanació sanitària. No es tracta d'evitar agarrar el coronavirus, sinó de no transmetre'l sense voler, perquè podem estar infectats asimptomàticament... Un poc com els avions, els cotxes, els camions, tots els motors que funcionen amb derivats del petroli, que es veu que haurien de dur carasseta també, encara que en este cas sí que sabem que provoquen milions de morts cada any en el món (El Periódico, 25.03.2014 / Ara.cat, 16.10.2019), però es veu que compensa, ¿no? Deu ser com el cost que alguns pensaven que tindria la covid-19, que es compensaria d'alguna manera, però sembla que a algú no li ha agradat la idea i mos hem posat coŀlectivament a demanar, acceptar i imposar mesures per a evitar eixa malaltia... Fins al confinament i més enllà.
Podria ser, per tant, una bona ocasió, ja que passem tantes hores engabiats, per a pensar si, quan ixcam al carrer d'ací a uns dies, volem respirar els gasos dels vehicles, vore l'aigua contaminada matant els rius i les mars, provocant migracions per la desigualtat econòmica i sanitària, destruint les llibertats i els drets humans imposant dogmes, prejuís i elits autoritàries o dictatorials... Inclús ¡xafant les caguerades dels gossos que encara ara algú no arreplega de la vorera!
No es tracta que ixcam amb la flor en la boca, sinó només que fem un pensament, si preferim invertir els pressuposts públics en sanitat en lloc de metralletes i míssils, en educació en lloc de fitxatges futbolístics multimilionaris, si no seran també totes eixes decisions que acceptem com a societat els efectes d'algun virus que encara no hem detectat. ¿O sí que sabem que el tenim ben inoculat? Només un poquet de l'aire net d'estos dies, que seria per a alguns un record dels anys de la nostra infantesa, ja mos hauria de convéncer que no es tracta només de combatre un virus.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada