Hui tocava eixir a fer la compra. La farina de blat no torna i no sé massa bé què es deu fer amb la de cigrons, el Sanytol està prou desaparegut, n'hi ha ceba tendra i bròcoli, bajoques i carlotes... Me s'oblida la remolatxa bollida. Sort que l'afició als iogurts en gotet de vidre o cartó mos correspon a un cercle reduït de connaisseurs, diríem. Quan torne, tinc pendent la goteta de l'aixeta de la dutxa (s'apanya amb una clau sueca, anglesa o similar i un poc de tefló) i la goma de la cisterna del vàter (s'apanya amb vinagre i un cúter per a les bambolletes), on hi ha un pam de calç acumulada.
El company Víctor, coincidència sorpresa, també està amb el De profundis. Ell ho fa amb més luxe i més «profunditat», ja que llig l'original anglés en la vint-i-unena edició de Methuen & Co., que deu ser del primer quart del segle xx. I deu fer més goig encara perquè veig que el llibre té anotacions en gaèlic escocés (ho deduïxc per la paraula caoidh), cosa que pot ser un entreteniment afegit en estos temps estranys en què unes voltes mos pega per fer de llanterners i altres pensem que estem en la torreta de Montaigne —deliris, és clar.
El temps s'estira i se n'entra al ritme dels cositons que anem pegant-li a cada hora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada