El context sempre és un element rellevant per a delimitar i concretar els fets. Donar les llavors de la veritat correspon a una collita posterior (sempre arriscada i provisional). La primera fase consistix en determinar què és un fet i què no ho és. En parla Fulvio Mazzocchi en «Sobre el
big data. Com podríem donar sentit a les dades massives» (revista
Mètode, núm. 104). Tal com diu l'autor, les dades massives no expliquen res, sinó que és la perspectiva de qui les analitza la que fixa què són dades i el valor que tenen. L'article gira al voltant de la frase següent:
La percepció i la cognició humanes, que funcionen projectant límits en la realitat, també són al mateix temps mitjans per al descobriment i per al bloqueig.
Una volta llegida la frase (i l'article), en la mateix revista pareix que corroboren eixa percepció, en l'article «Oasi» de Ramon Folch que tanca la publicació:
Els oasis són una enganyifa. Quatre palmeres ratades ombrejant mig jornal de carbasseres regades per un minso rajolí… Xahrazad (Scheherazade per als anglosaxons) no havia vist gaire món, tot ve d’aquí. [...] El mite dels oasis segurament neix llavors. Avesats als deserts minerals, aquelles modestes manifestacions de fertilitat semblaven excepcionals als lectors musulmans. Ho eren en el seu context, però vistos amb mirada universal no resulten gran cosa. Qualsevol hort medioeuropeu els fa mil voltes.
Fets, reflexions, causes, conseqüències i conclusions. No cal aspirar tampoc sempre a veritats. Alguna certesa de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada