No tinc clar si convé que s'acabe el confinament, perquè es veu que, quan muiga el virus, estem pensant en tornar per on solíem, a ser mosatros de nou el recontravirus més emprenyador i nociu per a la resta del planeta i per a la humanitat mateixa.
Per anar un poc contra la pesantor que mos tanca, uns tios meus s'han posat artistes i han representat una miniprovessó de les palmes. Fins i tot han tret una vesta i ho han gravat en fotos i vídeo per a alegrar la família. Un altre tio que tinc confinat en una altra casa amb la dona, m'envia un vídeo de la seua pràctica ciclista: tot fa pensar que deu estar arribant a l'Aup d'Uès amb l'estàtica... A mi m'espera el De profundis d'Oscar Wilde, en una versió en català que no m'emociona tant com caldria, però ahí estic, mirant d'aprofitar el temps. Al cap i a la fi, les lleis de la física mos contradiuen els somnis i mos diuen que no és possible esmolar el temps per a tallar les dimensions i viatjar a altres mons possibles.
Per ara estem confinats en el planeta Terra i mos convindria escampar fora de casa un poc del que hem arribat a aprendre durant estes setmanes... Com ara fer que els aplaudiments de les huit siguen fets constatables en euros i que no es convertixquen en una hipocresia pressupostària en forma de mascletaes d'agraïment i esclafits volàtils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada