L'hora del prestigi

Me s'està desfent en la cartera una pàgina del diari El País (14.10.2008), aixina que abans que desaparega, en faig esment:

L'espanyol guanya parlants i ara busca pretigi

El Cervantes llança una enciclopèdia que analitza la bona salut de la cultura hispana en els Estats Units

A més d'eixa notícia, en la secció de cultura han fet una inclòs una subsecció, «La llengua com a tresor cultural», d'eixes que no diré que no calga llegir, a pesar que ja conegues massa bé el resultat del lectura, fins i tot a pesar d'un títol tan prometedor com l'apartat de José María Barreda (president de Castella-la Manxa): «Hauríem de respectar les llengües». Al capdavall el diari i els premis Don Quijote són per a això amb els diners de tots, no per a gestionar els drets dels parlants, sinó per a engrandir el negoci d'alguns a pesar dels drets dels parlants. Curiosament hi ha afirmacions que ara no alcen cap poseguera:

En quatre dècades, la situació dels hispans ha millorat sensiblement. I, amb ells, la de la seua llengua materna. «L'hispà és moda, però a més d'entusiasme per les arrels també està el factor econòmic», va indicar Humberto López [coordinador de l'enciclopèdia], que va citar com un indicador notable que es prime salarialment als qui dominen anglés i espanyol.

Xe, no he sentit que a ningú li moleste que hi haja qui trau benefici de «dominar dos llengües», no han aparegut els adalids de la lluita contra la discriminació de les llengües «maternes», que són coses que no crec que passen pels cervells molta gent per ací, per la països catalanòfons, però que es diuen sense massa vergonya i amb molta mala bava.

Tot una altra qüestió és una persona que cada vegada està fent més demostracions gratuïtes de poliglotisme subordinant. En L'hora del Lector d'ahir, Víctor Amela va fer un esment erudit que més o menys anava així:

Ja ho deia Sòcrates: «La literatura ha muerto.»

Com no és el primer cas que esmentem del mateix autor —Amela, vullc dir—, ja podem estar segurs de quin és el tic d'algunes persones molt versades en la pràctica i difusió de la subordinació lingüística del català respecte de qualsevol llengua, grec antic o castellà modern.

Doncs, sí, això enllaça amb l'inici: es veu que al català també li cal un poc més de prestigi —tan reclamat per la crida de Pradilla a elits i contraelits en La tribu valenciana—. Almenys hauríem de fer un esforç per donar-li'n —en àmbits erudits i en àmbits coŀloquials—, perquè, al cap i a la fi, és donar-nos-en a noltros mateixos, per dir-ho com l'Emili Manzano (director i presentador de L'hora del Lector).