El foc i el punt de vista

La decisió del Tribunal Penal Internacional (tpi) de dictar una ordre d'arrest contra el president del Sudan, Omar-al-Baixir, per crims de lesa humanitat i de guerra en Darfur ha suscitat una forta polèmica internacional. Per a Amnistia Internacional es tracta d'una decisió de molta importància, no tan sols per a Darfur, sinó també per a la resta del món: indica que les persones sospitoses de violar els drets humans seran jutjades, no importa com siguen de poderoses.

Amnistia Internacional, 96, pàg. 38

Els falciots han acabat d'arribar ja del tot al centre de València. La calor del sol de la vesprada comença a notar-se per baix de les teulades. I continua la calentor generada pel misto d'Emili Casanova i tota la palla posterior. Al cap i a la fi, aquell tenia un misto, però el cas és que hi havia material inflamable a prop. I el cert és que jo em pensava que havíem aïllat amb alguna cosa que podríem denominar tefló constitucional el nom que mos rote donar-li a la llengua i els noms amb què es denominada i coneguda en qualsevol àmbit. Però, no, encara hem de cremar més palla en eixa foguera. Ja s'acabarà, i espere que siga quan encara algú sàpia i tinga ganes de parlar en valencià amb algú altre, conegut o desconegut.

No fa massa, un matí l'endemà d'una festa, un xicon que conduïa més allà que ací va parar i va voler fer una gràcia demanant-li foc a Takse. La resposta en valencià el va deixar sorprés i li ho va dir, perquè considerava que no era gens habitual per a ell sentir parlar en valencià pel centre de València. Espere que el comentari de Takse li arribara al centre del cervell, cosa poc segura: «Bé, si tu parlares en valencià, descobriries que n'hi ha molta més gent que t'entén, i és possible que, a més a més, també el parle.»

Certament, jo vixc en valencià al centre de València, precisament allà on valencianíssims usuaris de la llengua acostumen a parlar en castellà per motius diferents, un dels quals és un prejuí ben fort que els diu que ací «ningú no parla en valencià». No s'adonen que per a arribar a eixa conclusió han segut els primers incitadors a parlar en castellà.

Encara més, eixos «observadors militants» mostren l'altra part del problema: la incapacitat induïda a l'hora de mantindre amb tranquil·litat una conversa bilingüe. Certament, hi ha gent maleducada a tot arreu i que et assoltar qualsevol imbecilitat —i en tinc un cas, ¡ei, només un!, documentat—, però per això mateix no els hauríem de satisfer eixa «mala educació» amb la subordinació que mos han ensenyat. Ho dia Sterne:

The mind sits terrified at the objects she has magnified herself, amb blackened: reduce them to their proper size and hue, she overlooks them.

I pel que fa al punt de vista o a la perspectiva, que és un tema sobre el qual haurem de tornar per a repensar els termes «tribu», «autonomista» i «integracionista» que usa Pradilla en La tribu valenciana, em sorprengué molt el diputat Subías Ruiz de Villa reconeixent en les Corts que els del pp els havien xollat amb allò de les compareixences per a explicar els contractes de les conselleries amb les empreses del cas Gürtel. No ho va reconéixer tan clarament, fins i tot pot ser que ni ell se n'adonara, per les paraules eren clares per a qualsevol possible votant: estos del psoe estan apardalats.

I tot això després del numeret en què van votar amb el pp contra Compromís per a no instar la Generalitat valenciana a participar en l'Institut Ramon Llull. Vots: 14 contra 1. Sorribes Martínez diuen que està ingressada del disgust que va tindre i no sap si deixar-s'ho. Bé la tasca política és ingrata, però pitjor és la renúncia, ¿no?

El resultat, en les urnes, és clar. «És clar», podria rematar el Montilla del Polònia.