La urgència i l'emergència dels blocs

Per alguna carambola o altra, arribe a la versió antiga del bloc Escrits d'Urgència:

18/06/2005

[...]

No sé ben bé quin tipus de reflexions ompliran el bloc que hui encete. De tot una mica: ressenyes de llibres, reflexions sobre alguns temes d'actualitat, qüestions relacionades amb l'educació i l'aprenentatge del valencià, comentaris sobre música. Un compendi de les coses que m'agraden i em preocupen, vaja.

Tampoc acabe de saber quina és la intenció real d'este bloc. Ja he dit que la circumstancial és matar l'avorriment que em provoquen els temes de l'oposició, però no sé quin motiu amagat por haver-hi, això li ho deixe als experts en la literatura del jo; supose que açò també se'n considera. Allò que tenia més clar és el títol: Escrits d'urgència fa referència a una columna mensual que publicava a la revista local Ciutat de Novelda, dirigida per Joan Navarro, veritable ànima mater de la publicació. Ara, que la revista i el director han desaparegut, he pensat que la xarxa és un bona plataforma per seguir.

Acabe amb un apunt lingüístic. La neoloteca del termcat diu que d'estos blocs n'hem de dir «diari interactiu personal». Una mica llarg, em sembla. A vore quant de temps tarden a acceptar bloc, amb -c i tot.

La incògnita sobre els continguts vitals dels blocs és un tret que compartim la majoria dels qui hem emprés el camí de l'escriptura alhora circumstancial i reflexiva que mos facilitava una de les possibilitats de la xarxa. En este àmbit, a poc a poc van generant-se opcions en Internet per a tots els caràcters i necessitats. Posem que a mi no m'atrauen el contacte permanent o la xarrera sense fi, i per això només he fet un ús de simple provatura d'alguns serveis com el Messenger o Facebook.

En canvi, faig servir el format web primigeni i els formats bloc (Blogger i Wordpress), que ja depassen les meues necessitats d'expressió i, fins i tot, les meues possibilitats de lectura. Però l'altra possibilitat de la xarxa és que és un gran arxiu històric. I volent-ho o sense, buscant o bambant pels enllaços, pots caure en apunts «vells» que, més enllà del valor circumstancial que tenien quan foren llançats, es mantenen tal com s'esdevé amb els escrits i les publicacions, manent, que dien aquells dels scripta.

Quant a la qüestió del bloc i del blog, han passat els anys i, tot i que l'autoritat del Termcat ha resolt en favor de bloc, hi ha qui insistix en la intenció de mantindre el blog. Mos hi podríem entretindre, és clar, perquè hi veig més estètica que fonament.

En tot cas, bloc és un mot preexistent i per al qual s'ha desenvolupat esta accepció (aportació que podem agrair a Vilaweb, si no m'enganye), perquè la recreació anglesa blog ha estat interpretada semànticament (i fonèticament) en català com un nou format dels antics objectes de paper —procés ben comú en este «món» de ratolins, xarxes, pàgines, virus, clics, on obris, tanques, alces, puges, baixes, t'enganxes, entropesses, et capen...—. És una solució simple ortogràficament i que cobrix totes les necessitats del terme en català.

En canvi, segons assenyala Xavier Rull (Els estrangerismes del català, pàg. 190), sembla que bloc té algun inconvenient per a la derivació, però, a pesar que diga que «és evident que són millors» algunes possibilitats derivades (o adoptades a partir de primitius descartats) que altres, vaja, caldrà «vore-ho» en la pràctica si és evident, tal com assenyalava Guillem Calaforra («La "unitat de la llengua catalana" com a fet científic i com a argumentum ex auctoritate: revisió crítica», Zeitschrift für Katalanistik, núm. 7, 1994; [pdf]):

Evident i obvi, per la seva banda, es refereixen a la percepció del fet, i assenyalen una dicotomia /cec vs. vident/, bastant expressiva per ella mateixa.