El company Vicent Baydal m'estalviarà de fer l'apunt de hui, atés que el que apunta, encerta: «El xinés, l'exili i l'ensenyament públic». Em sembla bastant sorprenent això de l'arrel protoindoeuorpa *-al amb què s'hauria format algun avantpassat del llatí exsilium, i també trobe que podríem recomanar que fóra obligatori eixir del roglet —exiliar-se— durant un temps, cosa que seria especialment desemboirant per als nostres països. Però, sobretot la resta és que el toca el moll de la qüestió fantàstica que jo escolte cada dia més com si fóra una novel·la interminable de fantasies sonores —sense arribar a les psicofonies... per ara.
Llegim, donc, Vent d Cabylia.
Ara no ho recorde bé, però això de l'arrel indoeuropea crec que ho vaig traure algun dia de l'entrada "exile" del Diccionari Enciclopèdic d'Oxford... L'exili no traumàtic està bé durant una temporada, però no hi ha res com treballar a casa (malgrat tot).
ResponEliminaAixò de l'arrel protoindoeuropea és que em féu gràcia, perquè això no ja dels indoeuropeus, sinó dels «proto-» és ja recular a un estadi sorprenent de l'analogia humana. També ho he trobat en altres referències etimològiques.
ResponEliminaEl teletreball és que el pas que volem fer en les Corts, però no sé si la institució permet més «tele-» que el «telecontrol» des de la Generalitat.