Tenim hui una notícia optimista, i tenint en compte que la dóna Brauli Montoya, hauríem de creure que és certa. Amb tot, sense tindre les dades davant, em quede més perplex que altra cosa. Segons Lucía Gadea (El País, 05.04.2009):
L'ús social del valencià inicia la seua recuperació en les ciutats mitjanes de la Comunitat Valenciana. Alcoi i Gandia encapçalen la llista de localitats en les quals la llengua ha parat la recessió iniciada en el segle xix com a conseqüència de l'assentament de la burgesia en les ciutats. La transmissió entre generacions del valencià creix entre 3 i 5 punts, segons l'estudi elaborat per l'Institut d'Estudis Catalans de la Universitat d'Alacant presentat esta setmana en unes jornades a Alcoi.
Davant d'esta notícia, si això és cert, mos hem de llevar el barret i la son dels ulls i les orelles: la política lingüística d'algú o d'alguns encara no identificats ha aconseguit contrarestar la contraplanificació castellanista de la Generalitat valenciana. Al capdavall, pot ser que siga el que havíem d'esperar: ni tan sols per a fer maldats són eficaços.
Una molt bona notícia, si és certa. De Gandia sí que és cert que s'hi aprecia una recuperació del valencià. Si més no, sembla que té una presència evident pels carrers. D'Alcoi no en sé res. En fi, siguem positius i pensem que és veritat.
ResponEliminaSupose que poden passa dos coses:
ResponElimina1. Una vegada tots coneixedors del valencià (que és el que valora l'estudi, la transmissió intergeneracional), poden «callar» en valencià, com sabem que pot passar. En conseqüència, el valencià seria conegut, però desusat. (País perplex.)
2. El valencià són brases i els valencians, estopa: passa algun «dimoni» lingüístic i bufa. Per tant, l'ús del valencià «reviscolaria» --joc de paraules amb un col·lectiu creat en les trobades d'Escola Valenciana-- gràcies als moviments socials. Si ho veig, m'ho creuré i me n'alegraré. (País conscient.)
L'última possibilitats, que això siga una flor que no fa estiu.