Política lingüística en les Corts valencianes / 2

Adolf Beltran assenyala en l'article «Estrategia de polarización» (El País, 18.04.2009):

De com arrasa l'estratègia de la polarització la riquesa i la diversitat del teixit cívic, de com reduïx a un estat paupèrrim l'esfera pública d'una societat i estreny els seus punts de vista, en dóna exemple el cas valencià.

Si és que ens resulta útil, podem admetre que hi ha una «cas valencià» —com allò periodístic del cas Dreyfus o del cas Gürtel— en lloc d'un cas «minorització democràtica», «corrupció democràtica» o «demòcrates de llanderola». El cas valencià tindria segurament relació amb el nomenament del nou arquebisbe de València Osoro Sierra, que féu molta part de la seua primera homilia en valencià: amb això i una mona de Pasqua que pugam tindre al rebost estarem més que desvanits.

Recorde que cada any, quan Zaplana adobava les seues intervencions en el debat sobre l'estat del país en les Corts d'ací, del país, l'amo del bar, catalanoparlant que ha transmés la subordinació lingüística i el desús als seus fills —per ofrenar noves glòries— em mirava i exclamava, «¡Tu veus, com sí que parla en valencià!». Salvats estem: el cas valencià.

I com a cas valencià, les intervencions de dos diputades en l'última comissió de política lingüística en les Corts valencianes (02.04.2009):

Una cosa que ens arriba de més prop és un estudi realitzat per... un estudi estadístic de Martí Casanova sobre el comportament lingüístic dels diputats en les seues intervencions, en ple i en comissions, en el període 2003-2007, esta legislatura anterior. Este estudi revela que 47 van parlar sempre en valencià, –perdó– sempre en castellà –més voldria–; 28, sempre en valencià; 8, preferentment en castellà, però també en valencià; i 6, preferentment en valencià, però també en castellà. Esta és una cosa que ens afecta i que estaria bé que la reflexionàrem.

Sorribes Martínez (psoe)

---

Per exemple, al Diari de Sessions de les Corts Valencianes moltes voltes es transcriu tal com parlem els diputats i diputades, és a dir, amb faltes ortogràfiques, cosa que jo estic convençuda que al parlament de l’estat espanyol quan se transcriu a un que parla en andalús, la transcripció no es fa fonètica, sinó que se respecta la normativa de la llengua castellana. Ací, a Les Corts, això no està passant. De fet, jo m’he trobat intervencions meues on n’hi han escrites paraules malament, perquè se transcriu tal com es parla, cosa que no passa en la resta de llocs.

[...]

Per a nosaltres és indignant que des de les Corts Valencianes es maltracte la nostra llengua, quan deuríem ser els primers en donar exemple i utilitzar el valencià d’una manera normalitzada.

Albiol Guzmán (eupv)

En el primer exemple, podem vore que la diputada cita Martí Casanova: bé, podeu llegir l'estudi estadístic i l'anàlisi ací (legislatura 2003-2007). Ai, però la referència de Marina Albiol sí que ens fa caure de tos: ¡hi ha diputats que parlen amb faltes ortogràfiques! Això sí que és una capacitat impressionant que no havíem sabut detectar.

Bé, deixaré el sarcasme de banda, perquè crec que entenc què vol dir la diputada i supose que està delatant més aviat que el desig estilístic que té sobre la seua expressió i la seua pràctica discursiva no quadren entre ells. De fet, la podem tranquil·litzar quant a les faltes d'ortografia que puga fer parlant, ja que ella no en fa —ni ningú—: simplement és que no està acostumada a llegir la varietat en què parla. I els pocs errors que puga fer, bé, li'ls solem corregir tant com podem mantenint sempre la fidelitat del seu discurs. Supose que no deu esperar que escrigam els subjuntius del tipus «serveixi», l'accentuació «palès» o «nosaltres» si diuen habitualment «servixca», «palés» o «mosatros». Tot això té suport normatiu suficient. La veritat, si podem evitar-ho, no mos dediquem a redecorar les intervencions parlamentàries.

En qualsevol cas, pel que fa als maltractaments que es fan en les Corts valencianes, no els patix la llengua ni les llengües, sinó els drets (lingüístics i constitucionals) dels diputats i dels ciutadans valencians. Ho deu saber ja, si atén el seu correu electrònic.

Quant a la qualitat de la llengua —l'ús de la qual és el que no està tan normalitzat com tots voldríem—, doncs, depén de la tria, dels coneixements i del gust estètic dels mateixos parlamentaris. El problema és que pot ser que jutgen massa ràpidament sobre el que no acaben de conéixer, començant per allò que dien els grecs, γνοση σε αυτον: en lloc de conéixer totes les possibilitats i les varietats expressives de la seua llengua, van immediatament a comparar amb el «monolit» castellà que els guia, sense fixar-se, però, ni en Colòmbia ni en Perú ni en Benejúzar (Ballester Costa, ds15.11.2007):

Los agricultores, esos a los que usted parece que tanto se preocupan en mi tierra, la Vega Baja, lo dicen de forma clara. Y lo diría cualquier agricultor de los de andar por allí, les dirían a ustedes: levanten los tablachos y los portillos de las azarbes y de los escorredores del conocimiento y déjense anegar por la tanda de la razón. Hagan la molla necesaria para que los arcasiles, pésoles, naranjas, limones y panizos de los agricultores se hagan roísos. Tengan al menos hila de agua para generar riqueza para esta comunidad, que dicen ustedes, eso sí, abonico, que tanto quieren. Espardomen las bardomeras ideológicas y dejen de afararse en el tarquín del pasado ideológico y ganen el futuro para todos y cada uno de nuestros agricultores.

Per a acabar el dia, Ramon Pellicer usa «la busca» ('la recerca', segons l'ús admés per l'Ésadir) en el Telenotícies Vespre de hui. Ai, el nostre espai català de comunicació té moltes curiositat d'eixe tipus.