divendres, 8 de gener de 2010

Periodisme amb fe lingüística

Pensament de marbre

¿I què fem ara? ¿Riem o plorem? ¿Algú està proposant que no hem d'actuar com a súbdits i no com a ciutadans?

Trobe que l'article «¡Pues hable en castellano!» de Sergi Tarín aconseguix el contrari del que crec que intenta, perquè deixa incompleta una part del relat: la de la denúncia cívica i ciutadana. El periodista víctima s'ha detingut en el gaudi periodístic. Els ciutadans ens enfrontem amb eixes situacions cada dia i no hauríem d'admetre passivament eixos comportaments. No es tracta de ser herois en el sentit excessiu del terne, però ja que no n'hi havien testimonis, ben bé puc dir que estic segur que ni tan sols calia canviar de llengua... Si és cert el que diu i considera que sí que calia, hauria de denunciar eixos dos policies formalment, legalment, ja que hem intuït que la seua integritat física s'ha vist amenaçada per dos funcionaris públics.

En canvi, si no era aixina o si no ho fa, si mos hem de conformar amb la «lliçó» del que ens explica el periodista, la cosa sí que seria realment patètica, ja que estaria dient que «hem» de renunciar als nostres drets (marginalment: que els drets lingüístics són paper mullat) davant la policia. Per favor, cal fer un pas més per completar la faena: cal denunciar en comissaria o davant el síndic de greuges. Podem triar. Com que no n'hi havien testimonis, ja podem suposar com acabarà la cosa, però almenys constarà per escrit i no serà una simple faula periodística.

Fa unes setmanes un article en el diari explicava que el cervell és modificava —que podia crear noves connexions entre neurones— amb els encerts, però no amb els errors. Fins al punt que siga cert això, seria convenient tindre-ho en compte i provar, fins i tot quan no l'encertem, a buscar quin és l'encert que pot amagar algun dels nostres errors momentanis. Segurament serà més positiu induir els qui ens lligguen cap a l'encert i no enviar-los cap a l'atzucac de la resignació. Sergi Tarín té encara l'ocasió de fer-ho. Malauradament estem massa «ben» educats i tendim a convertir-mos en víctimes encomiables a la recerca de les indulgències, tendim a recrear-mos en els sacrificis militants de la bona fe.
Publica un comentari a l'entrada