dimecres, 27 de gener de 2010

L'estètica i l'oralitat

Llengua a ratlles

M'instal·le el complement «Persona» (sí, es diu aixina), que permet modificar l'aparença del Firefox. Em pose el primer que apareix, «Simple McLeod tartan», per vore l'efecte. És un simple entreteniment estètic, però no va malament per a variar les coloraines i les clarors excessives d'altres dissenys.

D'altra banda, sense esperar-ho, l'avl em fa arribar el llibre Millorem la pronúncia de Josep Saborit Vilar, obsequi que li he d'agrair a l'autor, segons la carta que m'envia Verònica Cantó Doménech, la secretària de l'acadèmia. Ho faré, segur, però abans hauré de pegar-li una miradeta al llibre, que serà una referència ben interessant, tenint en compte la cura amb què tracta les qüestions fonètiques l'autor. En tot cas, ja tindria coses a dir sobre el títol i sobre el plantejament que exposa en la introducció:


[...] Ara bé, la pèrdua de fonemes que es produïx en una part de la població valenciana (especialment la més jove i exposada al castellà) és un fenomen molt més complex, no sols per les conseqüències greus que comporta per al sistema fonològic, sinó per la dificultat real de corregir eixos processos d'empobriment fonètic una volta que s'han consumat. [...] L'ombra del castellà aigualix la nostra riquesa lèxica, la fraseologia i també els sons, és a dir, la fonètica.


Ai, que tot és un soroll, vaja. Ah, i milacre fóra que el contacte amb els castellans portara cosa bona... Bé, no hi fusaré més, per ara, que em conec i sé que les meues manies tampoc les curen els metges. Realment la faena que ha fet Josep Saborit supera el contrast valoratiu sobre les pronúncies possibles del valencià.

2 comentaris:

Pep Saborit ha dit...

Gràcies, Miquel, per eixe comentari magnífic que has fet sobre el meu llibre. Ara sí que m'he alegrat d'haver-te'l fer arribar. Per cert, realment no m'has d'agrair res a mi, sinó a l'AVL que ha pagat l'edició.

Josep Saborit

Tècnic lingüístic ha dit...

Bé, Josep, és cert, qui paga, mana. Però la faena, i molt bé que l'has feta, és el més important.