A més de la desitjable vida contemplativa vacacional, hem topat amb una de les veïnes de baix en el xinés de vora el mercat central. És un poc més jove que jo, ha viscut tota la vida en València i hem parlat poc amb ella, perquè no és molt de xarrar —compensa la loquacitat de la germana—. Però hui hem comentat coses de l'escala i hem descobert que a més de parlar amb l'estil de sa mare, té un accent que no és de la ciutat de València, sinó que sembla acabat de collir en Fortanet —dic jo, ja que era el poble de la mare.
Fer vacacions quan el personal està tornant a la normalitat —esta normalitat pandèmica encara— és ser conscient que passaràs algun dia com el de hui, d'un buit que ressona a causa de les activitats laborals dels altres. Si no fora pel confinament de Benigànim i la fugida de Messi, hauria pogut passar el dia mirant com creixen la parra i el magraner, acaçant algun mosquit, apuntant idees de sociolingüística casolana i fent manualitats entrebancant el ritme de Takse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada