En l'àmbit polític i judicial, veig que el Tribunal Suprem espanyol ha hagut d'anul·lar una condemna de l'Audiència Nacional que no va respectar els drets humans durant el juí, segons va dictar el Tribunal Europeu de Drets Humans (és el cas Bateragune, que va condemnar Arnaldo Otegi i altres persones). Vaja, en la democràcia plena esta —que diuen alguns polítics que tenim en Espanya— hi ha tribunals que no se n'estan d'atemptar contra els drets humans. Al cap dels anys, després de fer patir les persones condemnades, els jutges infractors no patiran cap sanció ni desprestigi per la seua mala pràctica i amb els diners de tots l'estat haurà d'indemnitzar d'alguna manera les víctimes.
Hi ha expressions o paraules que s'utilitzen per a fer que el receptor interprete el missatge d'acord amb les seues preferències, que entenga que hi ha alguna cosa que li s'escapa i, habitualment, que accepte que no pot rebatre l'argument. És un procediment típic de la prepotència i l'autoritarisme, com ara quan et diuen que «en castellano, que estamos en España», que no és cap argument però és incontestable, sòlid i prou hostil com per a girar cua. La jutgessa de l'Audiència Nacional que va dir: «Ja sabia que no em contestaria aquesta pregunta», no devia esperar que algú en Europa sí que sabera què volia dir, en el fons, la jutgessa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada