El transport de l'empastre

Això dels ports i del transport és un misteri embolicat en un negoci i empastrat d'una contaminació que paguem entre tots. Em porten un paquetet des de vora Marsella fins a València, i em cobren 14 euros per Fedex. Des del polígon de Massanassa, les botigues de bricolatge cobren més de 30 euros si ho encomanes a la botiga; si ho encomanes per Internet, 5 euros. L'eviament de Marsella ve d'un dia per a l'altre quasi; el d'Alfafar, encomanat a la botiga, no saben quan vindrà i no serà abans de cinc dies.

Si ho enviaren amb mitjans de transport que no cremaren hidrocarburs, que tardaren un poc més (en bici des de Massanassa, mitja horeta) i que contaminaren el mínim possible, estaria disposat a acceptar que els preus foren més elevats a canvi del benefici global. Per contra, la lògica del capitalisme depredador és perversa: si paguem poc, contaminem molt; si paguem molt, contaminem molt i algú guanya més a costa de perjudicar la salut i el benestar de tots. L'eixida està és sabuda i clara, però sembla que preferim el cataclisme. I les rentades verdes mos ho posen encara més negre (Cristina Rojo: «El lavado verde de imagen: historia del ‘greenwashing’», Eldiario.es, 18.08.2020).