Perquè tot això, improvable i ridícul, va ser en aquell moment el romanticisme del pobre, i tots els xiquets d'aquella època, a Espanya, érem pobres, al marge del poder adquisitiu de cada casa. Este rar efecte de la imatge que perdura en la memòria, desvinculada de la realitat, és el món de Marsé.
Eduardo Mendoza, «Juan Marsé en su cine de barrio», El País, 01.08.2020.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada