L'exigència diària

La desproporció que hi ha entre les declaracions ideològiques o afirmacions de principis i la posada en pràctica d'eixes idees o programes polítics introduïxen un grau important de desconcert en la ciutadania.

Per exemple, per un costat hi ha uns criteris de la Generalitat valenciana que arrosseguen els peus a l'hora d'acostar-se al valencià general i que continuen enganxats a la pràctica restrictiva i d'emergència de la normativa usual dels anys huitanta i noranta. Per contra, i al mateix temps, la mateixa Generalitat valenciana compra o contracta productes audiovisuals que incomplixen uns mínims de qualitat i adequació lingüístics, com ara falques de promoció en la ràdio en què els locutors incomplixen les característiques ortològiques més bàsiques (interdentals, obertura vocàlica, entonació...).

L'exigència diària
Soc funcionari des de fa molts anys i continue intentant que l'administració pública millore i treballe en benefici de tots. Per això, com a part d'eixe esforç burocràtic positiu, em toca anar repetint una cançoneta: «Em sembla que vos hau descuidat d'enviar la versió en valencià.» M'adrece tant a les Corts com a la Generalitat, a algun ajuntament o al Síndic de Greuges. Mal em sap, però la resposta quasi sempre m'ha deixat clar que «les altres llengües espanyoles» són un zero a l'esquerra, precisament per això, perquè són les «altres», les que sobren. L'alteritat encara té mala premsa.

Casos indicatius
Ara en l'àmbit sindical (soc de l'STAS, cosa que tampoc té més importància). Després d'assenyarlar-los la incoherència entre els seus posicionaments i la seua pràctica, Comissions Obreres va començar a enviar-me els seus missatges també en valencià. Ara han tornat a enviar-los només en castellà. Els ho tornaré a reclamar. (UGT i CGT els envien en castellà i, per complir l'expedient, afigen la versió en valencià «saltada». Digne d'estudi.)

Això de «tots a una veu», una vegada més, no és cap recepta positiva. Molt millor Moltes veus (Mugroman).