Dinem en un restaurant del centre de València amb propietaris que són de Còrdova i Conca, ell, i de Benimodo, ella. Mos atén el cordovés, que entén el valencià, tot i que s'entrebanca amb la «rajà», que no acaba de saber a quin plat de la carta pot correspondre. Mos diu que rosega el valencià i l'entén perquè la dona —la de Benimodo— li renega en valencià. La carta està en castellà i anglés. Hi ha qui es pensa que avançarem gens amb una possible pau entre els qui escriuen «preferixc» i els qui escriuen «preferisc» (o «preferixo», o «prefereixo»...). Però això són els espantalls normatius que no mos deixen vore el bosc del desús i la discriminació lingüístics.
Actuacions normalitzades no discriminatòries
En les Corts, presidides per Morera i Català, i en la Generalitat, presidida per Puig i Ferrer, encara no s'ha establit cap procediment o protocol d'actuació estàndard que siga fruit d'una gestió lingüística sistemàtica i rigorosa que faça entendre que el valencià és tan oficial com el castellà i que l'activitat lingüística de l'administració ha de tindre previst sempre l'ús de les llengües oficials en totes les seues actuacions.
Acabe de corregir i traduir un document institucional que es va fer públic només en castellà. Impulsat pel meu interés personal, vaig reclamar la versió en valencià. L'han passat a traduir. El document tampoc respecta els criteris de llenguatge no sexista. Les discriminacions ambientals són com l'aigua de l'aixeta: darrere hi ha les canonades, les depuradores, els controls de qualitat i un munt d'història d'enginy i manteniment per a fer la vida més agradable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada