Entre l'«abraçà» i l'ofec

Tal com reivindicava un company de la llista TFV, jo també sóc de «besà» i «abraçà», de tota la vida. De totes formes, pel que sembla, les tendències de la llengua tenen més a vore amb l'ús real i quantificable que amb el nostre desig o el nostre record. Ja ho vaig notar amb els Teletubbies de tv3, fa anys, quan vaig aprendre a dir «¡una abraçada!». Actualment, això del «bes» m'ho escriuen familiars i amics sense més problema. Alguna volta he recordat també que, quan véiem tv3 als anys noranta del segle xx al poble, els xiquets feien «esmaixades» jugant a bàsquet.

Pensant-ho ara, els meus familiars es deuen estranyar quan els escric «besà» i «abraçà» (tanta escola que tinc...). Dit això, no és que jo propose canviar la forma bàsica, sinó que m'agrada mostrar que les formes expressives es poden escriure aixina (no només en els llibrets de falles), ja que l'ortografia oferix eixe recurs. Una mostra d'una llengua usual que hauria de tindre moltes registres.

Seguint la idea que comenten alguns companys de llista sobre la força de l'ús majoritari, trobe que, per exemple, acabarem diguent «plenar», cosa que recorde que ja era comuna quan jo era menut. I la ironia d'eixe cas és que podem observar que ajuda a la creació d'eixe verb la forma «emplenar» del llenguatge formulari que es sol escriure i que fa pensar que «omplir» no dona la talla.

Alerta, que també acabarem diguent «lis», tindrem interdental (una falca radiofònica de la Generalitat diu «θóna» i no «sona» o «zona»; en TV3 inclús la tercera lletra de l'abecedaria és la «θe») i els xiquets no sabran que són les «genives». ¿Per què? Perquè és el que fan la pressió del castellà i el desús del valencià corrent i general: em sembla que encara esperem les peŀlícules doblades al valencià en cartellera, continuem sense diaris —sort dels digitals—, els mitjans són majoritàriament en castellà, l'administració pública valenciana no s'ha de tota de codi deontològic contra la discriminació lingüística i, per tant, continua la inèrcia de sempre cap al desús del valencià. Estem entre l'abraçà i l'ofec.