El Diccionari ortogràfic i de pronunciació del valencià (dopv) de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (avl) continua disponible en línia. Ja vaig comentar fa un any que eixe diccionari no tenia massa sentit mentres l'avl no publicara el diccionari general (que va traure més tard). L'ordre dels factors és rellevant en estes faenes: convé saber de què parlem abans de saber com escriure-ho. És l'ordre d'ús normal d'això que se'n diu llengües vives. (Recorde que un company collistaire va comentar els motius polítics que, segons ell, justificaven l'aparició del diccionari en aquell moment, l'any 2006. La discussió no s'acabaria mai a gust de tots.)
El cas és que el dopv continua en línia, que no coincidix amb el Diccionari normatiu valencià (dnv) de l'acadèmia i que no indica eixes discordances ni explica quin valor pot tindre ara mateix una obra que no ha segut posada al dia (manté els accents diacrítics anteriors al 2018) i que s'ha vist superada pel dnv.
El cas és que este estiu, en la llista de Taula de Filologia Valenciana i en la premsa («Paraules que demanen ser normatives», Leo Giménez, 10.08.2020), m'entere que en el dopv apareix «sanga». Eixa paraula no apareix en el dnv. Com que no l'he sentida mai, no sé què vol dir i, per tant, mal està que la puga utilitzar. O podria ser que per a mi tinguera un sentit diferent del que té per a Leo. El dopv no ho aclarix. Supose que eixa «sanga» serà la que apareix en el dcvb. Este diccionari diu que té les variants «sanca, sàncora, xanca». ¡Ep!, «xanca» sí que apareix en el dnv (consulta: 17.08.2020), però no té la definició de la «sanga» del dcvb.
Per tant, seria bo no donar per fet que una paraula que apareix en el dopv vol dir el que imaginem que vol dir. Manejar un diccionari que conté definicions requerix un mínim de pràctica. En el cas del dopv, que no conté definicions, la cosa es mou ja pel cantó de la intuïció, la fe i la devoció. Este diccionari pot tindre la utilitat d'ensenyar-mos a escriure i pronunciar paraules que no sabrem segur quin significat tenen per als autors de l'obra. No sé si mos avança gens això dels conceptes inconcebibles. Encara que, com diuen, sabó i fil negre, tot és per a la roba, llavar la roba no és cosir-la. Seria bo posar al dia el diccionari (és a dir, cosir-lo) o deixar-lo com a curiositat històrica per a estudi dels filòlegs i sociolingüistes (que li peguen les rentades que necessite, fins que en traguen l'aigua clara).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada