No hi ha res betiko

L'Infopedia de hui em demana si cal escriure «obsessão» o «obcessão», a vo si ho sé... Els del Merriam-Webster m'expliquen l'etimologia de kindred i em proposen altres lectures sobre ortografia i lèxic. Per ara no estic subscrit a cap servei semblant en castellà, francés o italià, que segur que existixen i provoquen debats acalorats i renecs amargs sobre les normatives ortogràfiques. I segur que en cada país la cosa té variacions de to i contingut relacionades amb el valor i la consideració de cada llengua en cada societat. No deu ser el mateix els debats sobre el francés al Quebec que a Madagascar, i la «francofonia» deu ser un coixí interessant per a que el francés siga un referent internacional important que facilite la vida dels seus usuaris. Fins i tot l'italià té eixa petita extensió europea fora de les fronteres d'Itàlia que li dona un cert aire arreu del món.

Pel que fa al valencià, sort en tenim que Andorra i Catalunya han fet un poc de pedagogia i difusió de la llengua i dels drets lingüístics dels seus parlants. De totes formes, a pesar de la salut malaltissa i fèrria de la llengua al País Valencià, pareix que mos entretenim jugant a vore com es parlava al segle xviii, quin és el vocabulari perdut dels botxins o dels fabricants de llums d'oli, el signe diacrític perdut tan imprescindible en paraules que escrivim però que no diem... ¿Quin debat s'hauria de donar al País Valencià: mantenim «dóna» o emetem cinema ben doblat al valencià? ¿Fem força per la caiguda de les preposicions o perquè els manuals d'instruccions tinguen versió en valencià? ¿Convé que els valencians coneguen el valencià o preferim que siguen més monolingües i, per tant, amb menys capacitació lingüística?

Al llatí li va passar, també el bretó patix una agonia coneguda i semblant. Hauria de consultar-ho en algun lloc, però trobe que fa més de trenta que diuen que al valencià li'n queden cinquanta... En realitat, l'encert de la data no és massa rellevant, perquè va passant davant dels nostres ulls i orelles. Mentrestant, preferim no actuar en la part important —l'ús i els drets—, però divertir-mos amb la secundària —l'ortografia i la normativa—. Per contra, de tant en tant veus que no és tan dicífil conviure, reviure i llaurar el terreny d'una diversitat lingüística productiva i enriquidora: hi ha en la ràdio una falta publicitària d'una empresa, Alquiler Seguro, en què s'utilitza l'expressió «per a sempre» en diverses llengües, incloses el valencià i el basc (betiko).

Consolem-mos, a pesar de l'anunci de la ràdio, no hi ha res betiko.