dimarts, 1 de setembre del 2020

Mos espolsem les dades

Uns quants companys de viatge ideològic estan preocupats per la curta visió estilística del programa de traducció i correcció Salt.usu, elaborat i oferit per al públic per la Generalitat valenciana. Eixa versió del Salt és, tirant per baix, la que fa cinc. Les versions anteriors, que s'inicien als anys noranta del segle passat, eren un programa independent o una extensió del tractament de texts Libre Office (o Open Office).

El cas és que el programa desconeix o amaga variants valencians ben comunes i vàlides, símptoma conegut de les inèrcies burocràtiques i rutines ideològiques que encara patim en l'àmbit de la gestió lingüística i normativa en l'administració pública i algunes universitats valencianes. Ho ha retratat amb unes pinzellades exemplars Leo Giménez en un article dels que publica en el diari Levante: «Espolsem i empomem bona cosa» (30.08.2020).

A pesar d'això, no puc evitar continuar pensant que eixa preocupació pel que fa a l'estil dels usos administratius o a les preferències traductores del programa Salt.usu és un poc com voler pentinar un calb —que no seria com pentinar un gat, perquè el gat té pèl—. En eixe sentit, ara que han passat els anys, caldria revisar les paraules de Josep Lacreu l'any 2002 durant unes jornades a propòsit de l'èxit o utilitat del programa Salt («Valoració de la incidència social dels programes de traducció: el cas del Salt»), per vore fins a quin punt la seua valoració no era un poc excessiva: «globalment, el Salt ha tingut uns efectes positius indubtables en l’objectiu fonamental d’ampliar l’ús social del valencià.»

No costa gens dir-ho i contar anècdotes sobre l'ús del programa (comenta Lacreu: «en més d’una editorial valenciana —em consta fefaentment— s’han presentat llibres en valencià redactats originàriament en castellà, i passats posteriorment pel Salt»), però no trobem en l'article cap dada que done suport a una valoració positiva de l'ús del programa per a l'augment de l'ús del valencià. Per contra, quan apareixen les dades sobre l'ús del valencià, anem reculant i, per no patir tant, es veu que mos les espolsem de damunt.

Com és habitual, he hagut d'expressar la meua perplexitat als companys de viatge sociolingüístic:

L'any 1993 es parlava de valencià de retolet. Ara es parla de valencià del Salt. Els contractes, les factures, les cartes dels restaurants, el cinema, els manuals d'instruccions... El Salt no ha resolt res d'això. Deu ser que el problema és un altre i no és un qüestió estilística.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada