Abans que es fonga

Vaig estar escrivint amb l’Abiword durant el primer confinament, el del 2020. Va fer el seu paper de manera artesanal i fiable, sense sorpreses ni milacres, amb els mínims necessaris. El cas és que no té opcions d’autotext com el Libre Office (ni macros), aixina que al final, quan tinc un moment de connexió a la xarxa, em torne a instaŀlar este processador de texts, que és igual d’agradable i un poc més còmode d’utilitzar en el Lubuntu del miniordinador Eee PC d’Asus. A més de trenta graus i va tirant milles, que diuen.

Escrivint això del «primer confinament», l’oració encara em deixa una sensació de noveŀla ciència-ficció, a pesar que hem entrat en una realitat inversemblant amb carasseta permanent quan ixes de casa. Sort que encara podem fer esport sense haver-mos-la de posar. Fa unes setmanes era un descans eixir del súper, però ara ni això. Excepte que sí que ho és pujar al cotxe (amb aire condicionat, ai), i això segur que està augmentant el costum d’agarrar el cotxe inclús per a anar a pixar —tal com dia ma mare d’un cosí meu.

Esta primera pandèmia del segle, més que ensenyar-mos alguna cosa, com seria convenient, està rosegant-mos els costums i els hàbits. Espere que no passe de colp, perquè és possible que les tornes no porten cosa bona. Estem encara enmig del terratrèmol i ja n’hi ha qui està desesperat per continuar la depredació irresponsable —que si turisme en avió, que si producció de vehicles amb hidrocarburs, que si escampar pots de llanda per la gespa, que si carassetes flotant a vora platja...—, aixina que res no augura que hajam arribat a un pacte de reconstrucció i repensament d’una futura realitat que no vaja camí d’una obra de Le Guin, Ballard o Bradbury.

Tanque el miniordinador abans que es fonga a causa de la temperatura corporal i mental de la solana que encara fa i de les coses que veig i lligc.