En eixe sentit, fa uns dies em va semblar que un article d’Álex Grijelmo («Sin esquileo no habrá mingaña», El País, 03.07.2020) li podia interessar a Eugeni Reig, ja que l’article participava d’un dels interessos d’Eugeni, el vocabulari que ell denomina «en perill d’extinció». L’article parlava del vocabulari castellà dels esquiladors d’ovelles: el que es perd quan es perd l’ofici en l’Espanya castellana i el que aporten en castellà els uruguaians que venen a suplir eixa falta de personal.
Els oficis es perden i eixa aportació al vocabulari de la llengua també; amb sort, perviu en els diccionaris i els estudis especialitzats, com ara els que fa la tasca titànica d’Eugeni, sempre immers en les peculiaritats dels vocabularis tocats d’ofici i d’història. Per això la resposta d’Eugeni va ser l’esperada: «Sí que m'interessa, ja ho crec. M'interessa molt.» ¡M’ho imaginava! El mateix Álex Grijelmo rebla i amplia la qüestió en un altre article («Países frugales, países carnívoros», El País, 26.07.2020) que acaba aixina:
Una mateixa realitat es transmet de manera diferent en funció dels vocables que l’anomenen. Podem censurar el qui és perseverant per la seua «obstinació» o lloar-lo per la seua «tenacitat». Només el punt de vista distingix entre l'oportú i l'oportunista, entre l'afalac i l'adulació, entre la dolçor i l'embafament, entre el generós i el malgastador.
I qüestió de punt de vista seria també triar entre «els quatre frugals» i l’anvers negatiu: «els quatre agarrats».Entre eixos punts de vista mos movem també els qui perseverem per les nostres idees sobre la llengua i els país, també prou tocats, en un altre sentit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada