La calor deu fer que coste més trobar la concentració per a la lectura. I la disponibilitat de milanta biblioteques alhora —gràcies als aparells electrònics— tampoc facilita la concreció i la concentració en eixe petit esforç inicial que induïx a mantindre els ulls en el text i el cap en els núvols de la ficció o en els vapors no sempre salubres de la reflexió.
Entre eixos dos espais boirosos mateix es movia Mario Vargas Llosa diumenge passat en el seu article sobre Cayatena Álvarez de Toledo, «Cayetana», que no podia tindre un títol més concret i indubtable en l’època que vivim, encara que es pot convertir amb el pas del temps en una peça que es mou entre la faula i el costumisme cortesà, una panegíric de pes escrit amb molt bon estil i que es fa agradable de llegir. Com passa sovint amb la literatura, no hem de rebutjar la forma perquè estigam en desacord amb el contingut i més encara en la pretensió de l’article, que pareix que vullga assenyalar-mos l’astre que ha passat pel cel camí de Betlem. Segurament som com els que mos quedem mirant el dit, els bovos de l’acudit.
Fea calor i va ser refrescant compartir un moment de rebuig embolcallat en l’alegria de pensar que un obituari polític d’eixe nivell pot satisfer les neures ideològiques de manera pacífica. Practicant l’ètica de la convicció de Weber que reclama Vargas Llosa per a la política dretana, espere que s’haja convençut que no mos la mereixem i que, per tant, no aspire de nou «als càrrecs i la figuració», només a figurar en els evangelis del futur, que parlaran del profeta nat en un marquesat, ara que els reis tornen a enfilar cap a l’orient on solien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada